1a Crònica: Festival KIRGUIZSTAN

Salam, salam, salam!!!!

Suposo que alguns de vosaltres ja n'esteu enterats, pero el vaitge no va comensar gens be. Els meus amics d'Aeroflots, confonent les rodes de la bicicleta per pilotes de futbol, em van enviar les rodes de la bici a...Alemanya!!!!

Aixi que ja em veieu a mi, a les cinc de la matinada i sense haver dormit gaire, vinga a omplir formularis d'Aeroflot per culpa de les rodes perdudes. I amb una cara de tonto que no me la poda acabar. Omplint formularis i de pas encenent algunes espelmes al sant dels miracles mes grans, a veure si sonava la flauta.

Be, finalment les espelmes van funcionar i el dilluns al migdia rebia les rodes. Vaig bufar de suspiro com mai. Podia perdre altres coses, pero de totes les possibles, perdre les rodes era lo pitjor.

Be, aixo em va obligar a trastocar els meus plans inicials, que consistien en marxar rapid de Bishkek i comensar a pedalar tan aviat com fos possible. Aixi que uns rusos que em porten de l'aeroport a la ciutat em deixen en un hotel on em demanen 80 dollars!!! BIG PROBLEM!!!

Primer objectiu, trobar una coseta barateta. Vaig estar al mateix carrer on havia dormit tres anys abans, pero va ser impossible trobar la casa. Ho feia de memoria pero sense coneixer l'adresa exacta. Ningu la coneixia, aixi que fatigat i cansat, aprobo el seguent hotel per...10 dollars. Tota una pasta al Kirgui, pero ja no podia mes. Seguents objectius: dormir, menjar be i mirar algunes xinetes (que no fumar-les, eeeehhh?)

Pel dormir be, tot i la calor que fa, no hi ha problema. Per menjar tampoc, aixi que en un tres i no res em ventilo un laghman (fidues xinesos), un plov (paella turca) i unes quantes costelles de xai. La resta de dies a la capital, doncs repetint menus, buscant l'estatua del Lenin de turno (ara amagada al pati del darrera del Parlament), i ...posant espelmes a la Verge dels Desamparats. jajajajaj

Pero com que no hi ha mal que per be no vingui deborant una paella turca em trobo amb uns polonesos. Han fet sis dies de tren des de Polonia fins al Kirgui, i tenen intencio de seguir fent dit fins al Tibet. Xerrem i em parlen d'un txec que ha de venir en una estoneta, un "pajaro" que porta pedalant un parell de mesos per Ucraina, Russia, Kazhakstan, ... Vaja, que va sortir de casa amb la bici posada!!! Quan el conec, posem les cartes sobre la taula, i veiem que una part del plan coincideix, aixi que monten una joint venture i ja estem tots dos pedalant per Kirgui.

Ell es un jabato, no nomes per que va sortir de casa amb la bici, sino pel que ara us dire. Fa 1.85 i pedalar xupant roda seva es un gustaso, pero no nomes aixo, del Kirgui se'n va al Tadji i d'alla entrara a l'Afganistan (con lo puesto!!!) , i ala, cap a la India que falta gent.

El Xavi ja sap que els gossos son un problema en aquestes terres, i que a vegades, les passes putes. Doncs el tio ni s'inmuta, es para, es gira cap el gos i li planta cara. Jo en canvi faig servir la mateixa tactica que l'any passat: maricon l'ultim!!! jajajaajaj

A mes a mes. i deixeu que us expliqui un detall, el tio des del primer no porta paper de water!!! El xaval te una ma esquerra prodigiosa que neteja a base de be!!!! jajaja A l'estil asiatic, la dreta per menjar i l'esquerra per netejar el tercer ull. Jo al seu costat soc tot un novato, per que encara vaig amb el meu rotllo de paper i tota la parafernalia, pero no descarto que si se m'acaba a la muntanya, igual em passo a la seva escola!!!! jajajajaaj

Bueno, anem al gra. Al final vam sortir dimarts al migdia, ja que ell tenia que recollir el visat pel Paki. HO vam fer sota una forta pluja, aixi que un cop tenim la primera capa de merda, ja no ve d'aqui. I encara hem estat de sort, hem aprofitat un sortidor d'aigua per fer la primera dutxa, i un bivac al costat del llac per fer la segona. Avui a Karakol abans de dinar al mercat, la tercera. Aixi que la mitja va bennne. Pero si la mitjana fins ara es forsa bona, la ruta seguent no promet res de millor. Si avui ja som al culet del mon, dema enfilem cap a Inylchek, on hi ha un a de les glaceres mes llargues del mon, i punt de partida de l'escalada per Khan Tengri i Pobeda. Ens tocara pujar fins els 3800 i fins i tot 4000 metres, i amb el temps que fa (cada dia a partir de migdia es tapa i fot unes tormentes de campeonato, o sigui que el que netegem pel mati, ho embrutem a la tarda!!!)ens fa por pillar neu. Pero alla anem, o sigui que per nosaltres no quedara!!!

Hem estat plantant la tenda on hem pogut, al costat del riu, del llac o al ben mig de la muntanya. Acceptant pa acabats d'enfornar per sopar, koumis per anar tirant durant el dia (una beguda feta a base de llet d'euga, fermentada i lleugerament alcoholica, que et posa a to), i fruita dels venedors ambulants. Un cop entrats al llac Yssik-Kul (literalment vol dir aigues calentes, pero ho diuen per que no es glasa a l'hivern!!!), el paisatge fabulos. El mar a una banda i muntanyes i prats a l'altre. Cavalls, vaques, pastors, pagesos i ...sobretot molt bon rotllo. Pedalem tot el punyetero dia, pero anem fent forsa parades per recarregarpiles, tirar les fotos de rigor, ...

Total, qeu no serem nosaltres els que aixecarem el Kirgui. Per sopar ens fem nosaltres les amanides i el pa amb mel no pot faltar. Nomes per dinar, i per esmorzar per segona vegada, ens firem i dinem per mig dollar!!!

I avui hem arribat a Karakol, on ens hem posat les piles a base de be amb kaymak (mantega liquida que ...literalment, t'explota a l'estomac, pasta amb bolets, iogurt i com que som en plena temporada, mes koumis!!! I res, a passar la tarda a l'internet, fer una mica el mandra (la neteja l'hem feta abans de dinar) i comprar 4 cosetes per la ruta que dema comencem. Alla no hi ha res, nomes algusn pobles on no esperem trobar gran cosa. I ens diuen que llops,. aixi que...ojito!!!

Tambe esperem trobar algunes iurtes, sobretot cap al final de la ruta. A veure si s'enrotllen i a canvi de fotos ens alimenten.

bueno xavals, amics i familia, espero que la ressaca del Mundial no duri gaire, que tenim un estatut nou de trinca a estrenar!!! jajaajaj

Un peto molt gran pels pares, iaia, germana i nebots i cosins. L'Ariadna triomfa molt quan l'ensenyo al amics kirguisos. Una forta abrasada a la resta.

A tots us enyoro, pero m'ho estic passant pipa!!!

Enric Rodrigo