dimecres, de juliol 26, 2006

3a Crònica


Se que han corregut rius de tinta, rumors mal intencionats i bromes de tot tipus (i mes que en correran) sobre el pobre Jenik (Juanito en txec), per la seva particular amnera de rentar-se el tercer ull.

Primer de tot, deixeu-me dir en defensa seva que al seu costat m'ho he passat la mar de be. Es un xaval d'encara no 30 anys, empleat a Praga en el departament de disseny d'un diari nacional, que ha plegat per anar fins a la India en bci, i a traves, no gens menys, de l'Afghanistan!!!, i despres passar-s'hi alla una bona temporada.

Vam coincidir casualment a traves d'uns amics polonesos que havien arribat a Bishkek despres d'una setmana ininterrompuda de tren des d'Ucraina i fins al Kirgui, a treves dels deserts del sud de Russia i el Kazahkstan. Rapidament ens vam posar d'acord en la ruta a seguir, aixi que un cop solucionats diversos affaires (reparacions, rodes i visats), ens disposem, sota un fina i constant pluja que nes deixara arreglats ja el primer dia, a encetar el que per a mi sera l'aventura centra-asiatica.

De caracter obert i simpatic, dominador de les noves tecnologies, rapidament trobem aquelles bromes que creen un clima de bon rotllo i alegria. Que si les noies kirguises i el "I love you" que de tan en tan els hi dediquem per augmentar encara mes la seva rialla, que si les fulles de marihuana que va posar a secar a la sauna de iac Tours per fumar-se-les abans de dormir, i almenys, anar a dormir amb l'efecte placebo!!!, que si la racio diaria d'all que cal consumir contra el mosquits, i per evitar de totes totes donar-nos un morreig amb el "bona nit", ...

Gran aficionat al koumis i ayran (iogurt kirguis), i aficio compartida, sempre mes se'l coneixera per la seva particular manera de rentar-se el cul. Pels qui encara no estigueu al corrent del seu peculiar estil, us dire que sempre ha estat un defensor de l'escola asiatica, aquella que practica la neteja sense paper, amb aigua, i...amb la ma esquerra!!! Aixi que ja al sortir de Praga, va optar per l'estil kirguis, i .. que duri!!!. Sempre em va comentar que no hi havia manera de que quedes mes net.

Per evitar que les bromes que li pogueu fer no siguin tan cruels i besties, he de dir en defensa seva que sempre despre es va rentar les mans amb sabo, i que tambe sempre, cagava despres d'esmorzar. Cosa que a mi em suposava una gran tranquilitat!!! jajajajajajaa
El "divorci" no es deu a malsentesos o baralles de parela, sino al fet que el seu visat pel Kirgui comenava el 15 de juliol, i tenia pressa per arribar-hi. Una llastima, pero pot ser, encara ens trobarem a la India.

El mateix dia de la separacio ja estava amb un altre, ja veieu que soc realment un tio molt facil :-) Un danes de 48 anys que vaitja per un any i mig. Professor de professio, vestit a l'estil del Miguel de la Cuadra Salcedo, respon a l'arquetip de tio nordic. Ros, meticulos en les coses (inclus en la barba que porta perfectament retallada), amb el millor equipament, escas de paraules i avar en la rialla. Si el txec era el mes salat de la plasa (equivalent d'estar per casa al castella "alegria de la huerta",), i el seu rus un impediment per fer progressar el meu kirguis pero a la vegada un seguro per situacions compromeses, el danes quan entra en cases desconegudes no sap fer altra cosa que eixugar-se el mocs i dir ok. :-) Ni una broma pels petits de la casa, ni una punyetera paraula en kirguis, RES!!! Una paret.

Nomes li agrada parlar de politica (he comensat pel 1714 pero encara no he arribar al nou Estatut), de viatges (no podia ser d'una altra manera) i del seu admirat Michael Laudrup, tambe anomenat Judas 1 per la aficio culer, a qui considera el millor jugador de la historia. O sigui que sovint ja em teniu a mi, per no sopar plegats callats, explicant-li que el Laudrup es un Judas, el Gravesen un paquetorro i el Bronby per sempre mes un equipet d'estar per casa. A veure si amb tanta artilleria el tio s'encen una mica, pero ni per aquestes. Fins ara lo unic que he aconseguit es guanyar-li una aposta sobre el guanyador del Mundial i que si li faig un acudit respongui amb un laconic...yaaaaa!!!!

Pero en aquestes contrades, i sobretot per defensar-nos dels gossos al Tibet, la companyia no va gens malament. Aixi que segurament pedalarem plegats fins a Lasha, on jo hauria d'enfilar cap al Nepal i ell continuar Xina avall cap a Laos.

I be, mentre escric aquestes ratlles acampats en una preciosa vall propera al llac Song-kul (i on segur que cau un espectacular bivac!!!), un parell de kirguisos arrosseguen, empenyen i fan caminar a 2 potes una pobre ovelleta, que abans d'acabar sent un pila de shashliks en les brases de qualsevol poblet, es passara una estoneta al matelero del cotxe.

Cambio y corto

Enric Rodrigo