diumenge, de setembre 17, 2006

9a Crònica: "TOURIST", EL CRIT DE GUERRA DELS NENS KIRGUISOS I ELS MEUS SENTIMENTS


Abandonada ja la vall de Fergana i mentre enfilo a poc a poc el port de muntanya que m'acosta a la Xina, m'agradaria fer-vos un balansdels meus sentiments respecte les nens kirguisos, que sense escola i per suposat sense esplais, campen alegrement pels pobles i camps.
En la gran majoria de casos, i sobretot en poblets petits on l'unic turista que es deixa veure es el ciclista, ja que els altres (alpinistes o viatgers) acostumen a travessar els pobles sense baixar dels seus respectius vehicles, els nens fan sonar l'alarma general al crit de "touriiiiiist". i aleshores tothom deixa la feina ue esta fent: hi ha qui deixa l'aixada amb la que sta tallant l'herba, l'altre es descuida de les galledes que omplen d'aigua a la font, i altres es despreocupen per un instant del bestiar que menen o dels jocs que practiquen als patis de les cases. La questio es que la majoria de vegades, al crit de "touriiiiist" uns quants nens o desenes de nens, en funcio del poble, s'apleguen al voltant de la carretera per saludar-me al crit de "Hello", per admirar bocabadats la bicicleta o simplement per, amb la ma oberta, saludar. En molts d'ells s'hi aprecia una gran alegria per saludar als que ells consideren tot un TURISTA, aquell tio vingut d'Occident que ells imaginen felisos i carregats de diners, que es el que la majoria d'ells veuen a la tele.
Altres encara son mes agraits i fins i tot t'ofereixen una mica de fruita, com em va passar ahir amb una colla de cosins que collien albercocs al pati de casa, i corrents me'n van acostar una dotzena, a mes d'omplir generosament les ampolles d'aigua que en aquell moment ja anaven seques. Altres no arriben a pensar en que poden ajudar-me, i prefereixen quedar-se al costat de la carretera amb la ma oberat per que lo els hi pugui fer un "gime mi five". Fins aui, tot molt be i res a destacar. Be, si, a destacar la seva generositat al oferir-me raim, albercocs, aigua o iogurt.
Pero des que vaig entrar a la Vall de Fergana tambe m'he trobat el cabron que amb un ma et saluda, i amb l'altre et llensa una pedra. Nomes han estat 2 o 3 vegades, pero suficients per fer-te rumiar. Evidentment, ara no parlare malament dels nens kirguisos per 4 fets puntuals, que mai han tingut mes consequencies i que acostumen a respondre a les ganes de fer alguna gamberrada.
Alguna vegada per que m'ha fet molta mandra fer mitja volta quan en plena pujada, veig una pedreta rodolant al costat de la bici, altres vegades per que pensens que es una criaturada, pero com que ja anava amb la mosca darrera l'orella aquest migdia un parell de joves que despres de dir el "Hello" de turno i saludar com qui res, han afegit 4 paraules per mi no comprensibles i el llensament d'una pedreta, he fet derrapar automaticament la bici i posant el peu a terra, encarar-me amb ells. La seva resposta, apretar a correr i emplear la tactca que el Xavi i jo utilitzavem contra els atacs de gossos: "maricon l'ultim" (jajajaja)
I per que tinc la mosca darrera l'orella? Doncs per qe si hi ha mutituds de "hellos" i riures compartits, tambe hi ha els nens que no saben veure on hi ha la ratlla del respecte. Avui al mati, despres de nit a la iurta de turno al Chirchik pass (dic aixo de turno perque l'any passat amb el xavi ha hi vaig dormir, i aquest any els hi he portat les fotos de record i he tornat a repetir sopar i nit a la iurta) m'he apartat i amagat uns 100 metres de la carretera per fer les meves necessitats, encara empleant el sistema occidental, no us penseu). Un nen que vigilava uns burrets que per alla pasturaven ja m'ha saludat al crit de Touriiiiist. Be, el fet es que el tio m'ha seguit fins on jo era ajupit i alla, mentre jo de cuclilles feia el que havia de fer, em mirava des del marge de la carretera i em seguia saludant. AL.LUCINANT!!!!
Despres d'aixo, dir-vos que al seguent poblet e tingut la mala sort que al aturar-me per posar crema 2 dotzenes de crios m'han assetjat al crit de Tourist i que dos ganapies mes encara s'hi han afegit per xafardejar ja no te valor. Aixi que tot i que m'encanta fer practicar l'angles dels criosi el meu kirguis amb ells, tot i que m'encanta a les cases tenir alguna gracieta pels nens, tot i que m'encanta seguir saludant a les nenes kirguises (per suposat mes que als nens, jajajaj), tambe de tant en tant sento la necessitat que em deixin una mica tranquil. Que si un s'atura per descansar o beure una mica no hagi d'estar pendent dels nens que admiren i toquen la bici mes del compte, que xafardegen a les alforges osimplement volen riure a cosat meva. No passava aixo al nord del kirgui
O sigui que nomes us puc dir que, com ara que soc al costat d'un riuet despres de decidir que la tarda avui no es ciclista sino que toca bany i neteja i fer una mica de temps abans de sopar net i polit al proper restaurant de carretera que tinc controlat per qe ja l'any passat m'hi vaig aturar amb el Xavi de tornada del Tadjikistan.
Be, esperem que almenys aquest pressing dels ultims dies serveixi d'entreno per la India, per qe si no, aiaiaiaiaiam, que patirem, i es que pel que m'han expicat, fins i tot quan estan cagant alla et saluden al crit de Hello Mister!!! JAJAJAJAJ
pd: final de la cronica
al final com que des d'on m'he rentat al riu fins al restaurant que tenia controlat me n'he trobat un altre forsa arreglat que donaven goulash i a la vora tenia lloc apte pel camping, he decidit que no volia esgarrar la neteja del riu per culpa d'uns pocs kilometres de suor i pols, aixi que canvio de plans i per un vespre disfruto de la fresca sense l'olor a salat que et deixa la suor que durant tot el dia no deixo de "fabricar"
ENRIC
www.trans-tadji.info

8a Crònica: ARSLANBOB, UNA ILLA VEDA (I UZBEKA) A LA VALL DE FERGANA



Dins de la vasta i seca serralada de Fergana, que tanca pel nord i l'est la vall de qui rep el nom, es troba el poble d'Arslanbob, que antigament les guies situaven a 3000 metres d'alsada quan la realitat s que ronda els 1500.
Tres caracteristiques podriem destacar d'aquest peculiar i bonic poble:
1/ Al seu voltant s'hi troba el bosc de nogueres mes gran del mon, que no es poca cosa si es veu lo erm i sec que son els seus voltants. Tot i que encara no he pogut tastar els fruits d'aquest enorme bosc, puc donar fe que la carretera que hi mena i el mateix poble son plens de nogueres. I es que Arslanbob es situa al peu BacBash-Ata (4458 m.), que ves per on significa "on comensa el jardi". Es una muntanya abrupte i rocosa, que con un far domina tota la vall, apte pel trekking, l'escalada i l'esqui de muntanya, tot i que el que a mi m'ha dut a Arslanbob es la recerca del descans, del bon menjar i del millr dormir. De moment estic aconseguint les 3 coses i es que la casa numero 12 de l'ecoturisme que s'estila al Kirgui te una glorieta amb unes vistes a la vall preciosa per on hi corre una brisa molt agradable que fa que un no s'aoni del gairebe 35 graus que hi fa fora.
He aprofitat el temps per menjar mes arros que el sxinos, i es que tan a la casa com al cafe cuines un "plov" de meravella. Cadascu al seu estic pero de gran categoria. Si afegim que per esmorzar he tingut arros amb llet, doncs figureu-vos.
L'altra part del temps ha consistit en migdiades a qualsevol hora, xerrades amb dues franceses cooperants que avui em conviden a sopar i algunes arreglos a la bicicleta, que m'han fer suar de valent. No pel que m'ha costat arreglar=los sino que la bici no va a la glorieta, i es clar, a 35 graus i a ple sol, jo suo la gota gorda.
2/ El segon tret caracteristic d'Arslanbob es que la seva poblacio, gaire be totalment, es uzbeka.
Tot i que l'Uzbekistan es a mes de 50 km de distancia i la resta de pobles del voltant son de poblacio kirguiza, Arslanbob mostra amb orgull el seu caracter uzbek. Aixi, als cafes trobem nomes menjar uzeks, els barrets que s'estilen son uzbeks, i la radio i la TV que s'escolten son uzbeques. De fet, i segons he pogut copsar en mes d;una ocasio, tot i que la convivencia entre kirguisos i uzbeks no es conflictiva, tampoc es bona. Les colles d'amics acostumes a ser mono-etniques, igualment com els matrimonis, i la simpatia que s profesesn no es aire amistosa. Tot i que enrera queden les ratzies dels anys 90, on la neteja etnica en diversos pobles va ser la nota predominant, les relacions entre ambues comunitats des de la indeendencia de la Unio Sovietica no son tot lo amistoses qe podriem desitjar. Desitjo equivocar-me i que tambe ho faci la cooperant francesa-georgiana que treballa a l'ecoturisme, pero d'Arslanbob i del conflicte kirguis-uzbek en podem sentir a parlar en el futur.
Nomes una dada: l'alcalde designat pel President kirguis no pinta res. El poble en va escollir n altre que es que s'encarrega realment del poble, conjuntament amb l'imam.
3/ i es que un dels trets que caracteritza Arslanbob, i tambe la Vall de Fergana pero en menor mensura, es el seu fervor religios. Aqui es el primer lloc on sento la crida a la pregaria del muetzin, on els joven es confessen autentics musulmans (tot i que la veritat, desconeixen inclus si son xiites o sunnites), on l'avi de la casa no falta mai a cap de les 5 pregaries diaries dels musulmans, i on el lider del poble es l'imam, un jove format a l'Arabia Saudita que aconsegueix fons per fer ponts i carreteres, per emplear la gent del poble i que es preocupa si els turistes ensenyen o no la cuixa. Despres resultara qe la casa de l'imam es la mes bonica del poble. A mi, aixo no em fa bona pinta.
La formacio acadeica i religiosa es tan basica, que la gent professa unseguidisme cec per aquest personatge, que controla i vigila el poble imposant un islamisme cada vegada mes intolerant i fora de temps. I es que el seu objectiu, i la seva lluita, els ha de dur a aconseguir un mon plenament musulma, on en teoria tot serien flors i violes. Les drogues i l'alcohol desaparaeixien, la riquesa es repartiria equitativament i la prostitucio no existiria. Quan els hi comento que no he vist pais amb mes prostitutes per metre quadrat que Turquia, que la corrupcio es un fet general i molt extens per aquestes terres musulmanes i que la riquesa a Arabia sembla molt mal repartida, aleshores acostumen a no saber quina cara posar i a donar les culpes a les influencies occidentals.
I tal con iria l'Urdaci per tancar el telediario, "asi ha ocurrido y asi se lo hemos contado". Les ressenyes alpinistiques les deixo per una altra ocasio.

ENRIC
www.trans-tadji.info