8a Crònica: ARSLANBOB, UNA ILLA VEDA (I UZBEKA) A LA VALL DE FERGANA

Dins de la vasta i seca serralada de Fergana, que tanca pel nord i l'est la vall de qui rep el nom, es troba el poble d'Arslanbob, que antigament les guies situaven a 3000 metres d'alsada quan la realitat s que ronda els 1500.

Tres caracteristiques podriem destacar d'aquest peculiar i bonic poble:

1/ Al seu voltant s'hi troba el bosc de nogueres mes gran del mon, que no es poca cosa si es veu lo erm i sec que son els seus voltants. Tot i que encara no he pogut tastar els fruits d'aquest enorme bosc, puc donar fe que la carretera que hi mena i el mateix poble son plens de nogueres. I es que Arslanbob es situa al peu BacBash-Ata (4458 m.), que ves per on significa "on comensa el jardi". Es una muntanya abrupte i rocosa, que con un far domina tota la vall, apte pel trekking, l'escalada i l'esqui de muntanya, tot i que el que a mi m'ha dut a Arslanbob es la recerca del descans, del bon menjar i del millr dormir. De moment estic aconseguint les 3 coses i es que la casa numero 12 de l'ecoturisme que s'estila al Kirgui te una glorieta amb unes vistes a la vall preciosa per on hi corre una brisa molt agradable que fa que un no s'aoni del gairebe 35 graus que hi fa fora.

He aprofitat el temps per menjar mes arros que el sxinos, i es que tan a la casa com al cafe cuines un "plov" de meravella. Cadascu al seu estic pero de gran categoria. Si afegim que per esmorzar he tingut arros amb llet, doncs figureu-vos.

L'altra part del temps ha consistit en migdiades a qualsevol hora, xerrades amb dues franceses cooperants que avui em conviden a sopar i algunes arreglos a la bicicleta, que m'han fer suar de valent. No pel que m'ha costat arreglar=los sino que la bici no va a la glorieta, i es clar, a 35 graus i a ple sol, jo suo la gota gorda.

2/ El segon tret caracteristic d'Arslanbob es que la seva poblacio, gaire be totalment, es uzbeka.

Tot i que l'Uzbekistan es a mes de 50 km de distancia i la resta de pobles del voltant son de poblacio kirguiza, Arslanbob mostra amb orgull el seu caracter uzbek. Aixi, als cafes trobem nomes menjar uzeks, els barrets que s'estilen son uzbeks, i la radio i la TV que s'escolten son uzbeques. De fet, i segons he pogut copsar en mes d;una ocasio, tot i que la convivencia entre kirguisos i uzbeks no es conflictiva, tampoc es bona. Les colles d'amics acostumes a ser mono-etniques, igualment com els matrimonis, i la simpatia que s profesesn no es aire amistosa. Tot i que enrera queden les ratzies dels anys 90, on la neteja etnica en diversos pobles va ser la nota predominant, les relacions entre ambues comunitats des de la indeendencia de la Unio Sovietica no son tot lo amistoses qe podriem desitjar. Desitjo equivocar-me i que tambe ho faci la cooperant francesa-georgiana que treballa a l'ecoturisme, pero d'Arslanbob i del conflicte kirguis-uzbek en podem sentir a parlar en el futur.

Nomes una dada: l'alcalde designat pel President kirguis no pinta res. El poble en va escollir n altre que es que s'encarrega realment del poble, conjuntament amb l'imam.

3/ i es que un dels trets que caracteritza Arslanbob, i tambe la Vall de Fergana pero en menor mensura, es el seu fervor religios. Aqui es el primer lloc on sento la crida a la pregaria del muetzin, on els joven es confessen autentics musulmans (tot i que la veritat, desconeixen inclus si son xiites o sunnites), on l'avi de la casa no falta mai a cap de les 5 pregaries diaries dels musulmans, i on el lider del poble es l'imam, un jove format a l'Arabia Saudita que aconsegueix fons per fer ponts i carreteres, per emplear la gent del poble i que es preocupa si els turistes ensenyen o no la cuixa. Despres resultara qe la casa de l'imam es la mes bonica del poble. A mi, aixo no em fa bona pinta.

La formacio acadeica i religiosa es tan basica, que la gent professa unseguidisme cec per aquest personatge, que controla i vigila el poble imposant un islamisme cada vegada mes intolerant i fora de temps. I es que el seu objectiu, i la seva lluita, els ha de dur a aconseguir un mon plenament musulma, on en teoria tot serien flors i violes. Les drogues i l'alcohol desaparaeixien, la riquesa es repartiria equitativament i la prostitucio no existiria. Quan els hi comento que no he vist pais amb mes prostitutes per metre quadrat que Turquia, que la corrupcio es un fet general i molt extens per aquestes terres musulmanes i que la riquesa a Arabia sembla molt mal repartida, aleshores acostumen a no saber quina cara posar i a donar les culpes a les influencies occidentals.

I tal con iria l'Urdaci per tancar el telediario, "asi ha ocurrido y asi se lo hemos contado". Les ressenyes alpinistiques les deixo per una altra ocasio.

ENRIC
www.trans-tadji.info