9a Crònica: "TOURIST", EL CRIT DE GUERRA DELS NENS KIRGUISOS I ELS MEUS SENTIMENTS

Abandonada ja la vall de Fergana i mentre enfilo a poc a poc el port de muntanya que m'acosta a la Xina, m'agradaria fer-vos un balansdels meus sentiments respecte les nens kirguisos, que sense escola i per suposat sense esplais, campen alegrement pels pobles i camps.

En la gran majoria de casos, i sobretot en poblets petits on l'unic turista que es deixa veure es el ciclista, ja que els altres (alpinistes o viatgers) acostumen a travessar els pobles sense baixar dels seus respectius vehicles, els nens fan sonar l'alarma general al crit de "touriiiiiist". i aleshores tothom deixa la feina ue esta fent: hi ha qui deixa l'aixada amb la que sta tallant l'herba, l'altre es descuida de les galledes que omplen d'aigua a la font, i altres es despreocupen per un instant del bestiar que menen o dels jocs que practiquen als patis de les cases. La questio es que la majoria de vegades, al crit de "touriiiiist" uns quants nens o desenes de nens, en funcio del poble, s'apleguen al voltant de la carretera per saludar-me al crit de "Hello", per admirar bocabadats la bicicleta o simplement per, amb la ma oberta, saludar. En molts d'ells s'hi aprecia una gran alegria per saludar als que ells consideren tot un TURISTA, aquell tio vingut d'Occident que ells imaginen felisos i carregats de diners, que es el que la majoria d'ells veuen a la tele.

Altres encara son mes agraits i fins i tot t'ofereixen una mica de fruita, com em va passar ahir amb una colla de cosins que collien albercocs al pati de casa, i corrents me'n van acostar una dotzena, a mes d'omplir generosament les ampolles d'aigua que en aquell moment ja anaven seques. Altres no arriben a pensar en que poden ajudar-me, i prefereixen quedar-se al costat de la carretera amb la ma oberat per que lo els hi pugui fer un "gime mi five". Fins aui, tot molt be i res a destacar. Be, si, a destacar la seva generositat al oferir-me raim, albercocs, aigua o iogurt.

Pero des que vaig entrar a la Vall de Fergana tambe m'he trobat el cabron que amb un ma et saluda, i amb l'altre et llensa una pedra. Nomes han estat 2 o 3 vegades, pero suficients per fer-te rumiar. Evidentment, ara no parlare malament dels nens kirguisos per 4 fets puntuals, que mai han tingut mes consequencies i que acostumen a respondre a les ganes de fer alguna gamberrada.

Alguna vegada per que m'ha fet molta mandra fer mitja volta quan en plena pujada, veig una pedreta rodolant al costat de la bici, altres vegades per que pensens que es una criaturada, pero com que ja anava amb la mosca darrera l'orella aquest migdia un parell de joves que despres de dir el "Hello" de turno i saludar com qui res, han afegit 4 paraules per mi no comprensibles i el llensament d'una pedreta, he fet derrapar automaticament la bici i posant el peu a terra, encarar-me amb ells. La seva resposta, apretar a correr i emplear la tactca que el Xavi i jo utilitzavem contra els atacs de gossos: "maricon l'ultim" (jajajaja)

I per que tinc la mosca darrera l'orella? Doncs per qe si hi ha mutituds de "hellos" i riures compartits, tambe hi ha els nens que no saben veure on hi ha la ratlla del respecte. Avui al mati, despres de nit a la iurta de turno al Chirchik pass (dic aixo de turno perque l'any passat amb el xavi ha hi vaig dormir, i aquest any els hi he portat les fotos de record i he tornat a repetir sopar i nit a la iurta) m'he apartat i amagat uns 100 metres de la carretera per fer les meves necessitats, encara empleant el sistema occidental, no us penseu). Un nen que vigilava uns burrets que per alla pasturaven ja m'ha saludat al crit de Touriiiiist. Be, el fet es que el tio m'ha seguit fins on jo era ajupit i alla, mentre jo de cuclilles feia el que havia de fer, em mirava des del marge de la carretera i em seguia saludant. AL.LUCINANT!!!!

Despres d'aixo, dir-vos que al seguent poblet e tingut la mala sort que al aturar-me per posar crema 2 dotzenes de crios m'han assetjat al crit de Tourist i que dos ganapies mes encara s'hi han afegit per xafardejar ja no te valor. Aixi que tot i que m'encanta fer practicar l'angles dels criosi el meu kirguis amb ells, tot i que m'encanta a les cases tenir alguna gracieta pels nens, tot i que m'encanta seguir saludant a les nenes kirguises (per suposat mes que als nens, jajajaj), tambe de tant en tant sento la necessitat que em deixin una mica tranquil. Que si un s'atura per descansar o beure una mica no hagi d'estar pendent dels nens que admiren i toquen la bici mes del compte, que xafardegen a les alforges osimplement volen riure a cosat meva. No passava aixo al nord del kirgui

O sigui que nomes us puc dir que, com ara que soc al costat d'un riuet despres de decidir que la tarda avui no es ciclista sino que toca bany i neteja i fer una mica de temps abans de sopar net i polit al proper restaurant de carretera que tinc controlat per qe ja l'any passat m'hi vaig aturar amb el Xavi de tornada del Tadjikistan.

Be, esperem que almenys aquest pressing dels ultims dies serveixi d'entreno per la India, per qe si no, aiaiaiaiaiam, que patirem, i es que pel que m'han expicat, fins i tot quan estan cagant alla et saluden al crit de Hello Mister!!! JAJAJAJAJ

pd: final de la cronica

al final com que des d'on m'he rentat al riu fins al restaurant que tenia controlat me n'he trobat un altre forsa arreglat que donaven goulash i a la vora tenia lloc apte pel camping, he decidit que no volia esgarrar la neteja del riu per culpa d'uns pocs kilometres de suor i pols, aixi que canvio de plans i per un vespre disfruto de la fresca sense l'olor a salat que et deixa la suor que durant tot el dia no deixo de "fabricar"
ENRIC
www.trans-tadji.info