12a Crònica: KAILASH: EL CIRCUIT DE LA MUNTANYA SAGRADA

Encara que la frontera del Tibet l'he deixada enrera ja fa molts dies, i encara que he atravessat kilometres i kilometres de terra tibetana, el primera i mes gran atractiu de la travessa del Tibet es la muntanya del Kailash, muntanya sagrada per budistes i hinduistes i foto de portada en els estranys anuncis que restaurants, tallers i botigues utilitzen per fer-se coneixer.

Tot i que si el temps acompanya des del port de muntanya d'abans de Darchen (poble situat al peu del Kailash a 4200 m. d'alsada) ja es visible, he tingut que esperar ser al mateix poble per parofitant una fugissera clariana, veure el cim de la muntanya. I es que els monsons aquest any son mes forts i duraders de l'habitual, almenys aquesta es la impressio que la majori de turistes amb qui he pogut parlat del tema tenen. Aixi que des de l'altra banda de l'Himalaia els monsons es deixen notar de valent, no nomes per alentir i dificultar enormement la marxa ciclista, sino tambe per remullar de tant en tant l'etapa i en el cas del Kailash, per fer-me la punyeta i impedir-me la visio de tan majestuosa muntanya.

apunt: nomes avui que m'allunyo tan a poc a poc com el vent em permet, despres d'acabar ahir el trekking del Kailash, la silueta imponent del Kailash es deixa veure des del fons de la vall.

Be, el que m'ha portat a Darchen i al Kailash no es nomes un de dia de descans i una parada i fonda , sino intentar descobrir i viure de la vora la devocio que els tibetans tenen per aquesta muntanya. A l'hora de la veritat, i tal com passava al mercat d'animals de Kashgar, l'excessiva afluencia de turistes occidentals ( i tambe alguns de xinesos) desvirtua forsa la vivencia de pelegrims i monestirs.
Per comensar, si Darchen fa 10 de mida, setan fent 2 nous Darchen al costat de l'actual. Edificacions austeres i senzilles que han de servir d'hospedatge per la multitud de xinesos, indis i com no occidentals que s'espera que vinguin quan el Tibet sigui realmetn una zona oberta per tothom, cosa que no tardara gaire.
La bruticia i els gossos salvatges es reparteixen els carrers, per per sort trobo una senzila guest house on poder dormir, descansar, deixar la bici durant els dos dies de peregrinatge al voltant de la muntanya i alimetnar-me una mica a base de 'tsampa", el fast food tibeta fet a base de farina d'algun cereral potent capas de resistir i creixer en aquestes alsades, sucre i te amb mantega rancia de iac. Per acabar d' el.laborar el menjar, cal aplicar-se amb la canso del "remena nena", per que un cop tens la barreja de sucre i farina a la tassa, cal anar abocant a poc a poc el te fins que la mantega es beu el te, cosa que passa lentament. S'ha d'anar afegint a poc a poc i amb cura de no vessar el te, cosa dificil si es te en compte que omplen la tassa amb farina. Un cop el menjar es a punt, i no queda farina seca si no que tota s'ha humitejat i impregnat del te ranci de mantega, es deixa de remenar i ja es llest per menjar.

Pero el menjar no m'ha portat a Darchen, i tampopc al Tibet, ja que nomes algun restaurant xines permet trencar la rutina de l'arros dols i les galetes. El Kailash es famos nomes per ser una muntanya sagrada, tancada completament als alpinisites, sino tambe per que al seu voltant s'hi fa el peregrinatge del Kailash, qeu segons la tradicio repetit 108 vegades et permet arribar automaticametn al Nirvana, un estat que pels cristians vindria a ser com ser al cel a la mateixa terra, o alguna cosa semblant.
Tambe es famos per la forma com alguns pelegrins l'hi donen la volta: fent tres passes endavant, resant i estirant-se completament al terra sobre unes faldilles reforsades que permeten tal forma de pelegrimatge.

A l'hora de la veritat, i quan encara el sol despunta, em trobo un grup de 15 occidentals equipals a la ultima, amb la corresponent bateixa de iacs fent de sherpes. I es que l'atractiu turistic pot mes que el religios i el pelegrimatge de 2 dies tindra mes caire esportiu que no religios. I aixo que a la tarda del primer dia, i despres de fer-me entendre compuc amb la monja que custodia en aquest moment el monestir, em colare en una crimonia en la qual dos xinesos ofereixen...diners pel monestir. Tot unritual digne de veure que em deixa amb la mel als llavis, i es que als lames del monestir mengen a base de be quan jo m'he de contentar amb galetes, pa dur i el tibeta "tsampa". En aquesta cerimonia es presenten amb molta parafernalia i cura diversos tressors del monestir, des de plats i coberteria variada fins a llibres religiosos, amb la taula ben parada i sortida de dolsos. El monjos mes joves son els encarregats de transportar amb cura els objectes, mentre un monjo mes expert li presenta amb totes les atencions del mon els tressors als convidats i al lama del monestir. Al final, com he dit, transferencia al canto i la millor de les cares.

El pelegrimatge consisteix en una volta de 50 km que alguna gent, pocs, fa en 1 dia, alguns mes, com es el meu cas, en dos, i la majoria i per suposat la majoria de turistes que arriben amb el paquet contractat des del Nepal amb 3. El cami ronda gairebe sempre els 5000 metres d'alsada, i a estones recorda una mica Ordesa. Quan es guanya mes alsada, la glacera de la cara Nordi els torrents de muntanya dominen el paisatge. Aixi que la meva frustacio per caminar entre occidentals i no pelegrims autentics, entre iacs carregats de motxiles i tendes de 1era categoria i alguns tibetans tan acostuamts als accidentals qeu tenela barra de seure al teu costat, cridar-te amb un "eeeeee" i parar la ma per rebre algun menjar. I es clar, aixo pot funcionar amb el turistar de visita llampec al Kailash, pero el que ve pedalant des del Kirgui (ai, com trobo a faltar l'hospitalitat centreasiatica) i amb un pressupost mes que ajustat, tals demandes fetes de manera tan ruda no fan mes que treure interes al pelegrimatge. Si a aixo li afegim que al monestir va caldre regatejar, que no regalen ni l'aigua calenta i que dormo entre occidentals (nomes una familia tibetana ha pujat al monestir pero ocupen discretament, i endevino que a millor preu, la cuina del monestir), m'adormo amb la sensacio que el setnit religios i el pelegrimate han donat pas a un circuit turistic on el que importa es, com no podia ser d'altra manera, els diners.

Enceto el segon dia sota una fina i debil nevada (per sort he deixat les sandalies a Darchen i camino amb les sabatilles de correr) que no cessara fins despres del pas. Encara que fa dies que pedalo en alsades, la primera arrancada coincideix amb un tram pendent i posa a prova el cosa. Despres, amb el calentament ja fet, un s'acostuma a l'alsada i a l'esfors i camina ja sense dificultats. El pas estas plegat de samarretes i jerseis que alguns pelegrims deixen com a creensa a un sentiment que els fa morir i neixer dues vegades durant el pelegrimatge. Aixi que multitud de samarretes imperis, jerseis de llana i altres prendes s'apleguen en racons escolits de la muntanya. El cel cobert m'impedeix veure el cim, pero des del port de muntanya que supero a 5400 m d'alsada la glacera i serac de la cara nord del Kailash posen a les clares l'alsada i el pendent de la muntanya.

Superat el pas, una llarga baixada seguint el curst del riu ens condueix a Darchen, on un apat al xines del costat de la guest house a base de tofu, arros i verduretes posa fi a un parell de dies de fatigues culinaries. I en van... :-)





ENRIC
www.trans-tadji.info