11a Crònica: KASHGAR: UNA CIUTAT VELLA, UN PARC D'ATRACCIONS XINES I UN MERCAT D'ANIMALS I TURISTES

A tots ens han ensenyat que el titol d'un llibre ha de resumir el seu contingut, i a la vegada ser curt i concret, pero Kashgar te tantes coses a dir que no he trobat millor manera de fer-ho que amb aquest mega titol. I es que Kashgar es aixo, dues ciutats en una i dos mercats destacats.

Si comencem per on hem de comensar, es a dir, per la Ciutat Vella, Kashgar es una autentica meravella. Aqui s'hi aplega en laberintics carrers estrets la poblacio uigur, de parla turca, amb els seus tallers, restauratnts i cases de te. Les cases de fang i fusta amaguen silenciosos i agradables patis al visitant, i els tallers deixen veure a les clares quin ofici s'hi practica. Les dones acostumen a ser darrera la maquina de cosir, mentre els homes s'esforcen moldejant el metall, treballant la fusta o suant la gota gorda a la cuina dels restaurants, que acostumen a ser llocs masculins, no nomes pel personal que hi treballa sino tambe pel que s'hi aplega.

I es que Kashgar, centre de comunicacions des de temps antiquissims (ja drant la Ruta de la Seda) era un centre neuralgic, i l'unic que sempre es va mantenir en actiu) i nucli d'una terra molt fertil (l'aigua i el desert tenen aquestes coses) , es un paradis pels amants de la bona cuina. Datils dels oasis, ametlles del vei Tadjikistan, petites pero dolses compoques, panses de Turfan, ... i com no, l'ovella autoctona, per qui els uigurs senten una especial predileccio. I es que els uigurs, i tambe els veins xinesos pero en menor mesura, son uns grans amants del xai, que consumeixen, a vegades en receptes massa olioses, des de primera hora del mati fins a ultima de la nit.

La Ciutat Vella es desperta amb els primers raigs de sol. Es el moment d'aixecar persianes, escalfar teteres i vendres els primers pans del dia. Els carrers estrets a poc a poc s'omplen de visa, les cases de te s'omplen de uigurts que peten la xerrada sense mirar gaire el rellotge, les dones, algunes amb la cara coberta per aspres mocadors, s'afanyen en anar al basar i els turistes que en aquesta epoca de l'any sovintegen a kashgar passegen tranquils per la Ciutat Vella. Dominada per la gran mesquita i la plasa contigua, la Ciutat Vella es un extens territori de carrers estrets i polsegosos, farcits de racons tranquils on un pot apreciar que poca cosa ha canviat aqui. Les cases es mantenen com segles abans es feien, els oficis sovint requereixen el temps i la paciencia que nosaltres ja hem oblidat, i l'estil de vida que s'hi aprecia fa que un es senti transportat en el temps. Si a tot aixo li afegim que tot es cuina al carrer, des del plov que molts uigurs esmorzen fins a les barbacoes que cada casa de te disposa a la vorera, l'aire es va carregant d'aquest olor tant caracteristic de la barbacoa. Ideal per carnivors i per obrir la gana.
Nomes 3 o 4 carrers importants estan avessats al turista, que pot comprar des de l'artesania local (productes de fusta i metall, ganivets que els uigurs agraden de portar penjats al cinturo) fins a fruits dels paisos veins. Als vespres, i suposo que ara a l'estiu encara mes, els uigurs s'aboquen al carrer per, en petites places, sopar plegats, xerrar prenet la fresca o disfrutar de la tele en els locals que en disposes. I es que en molts d'aquests locals, al costat de la beguda tipica de l'estiu, un granissat fet manualment (alla mateix es pica el gel) amb una mica de iogurt i mel que triomfa enormement entre la poblacio local (i per suposat, tambe jo li trobo la gracia, i es que portant iogurt i mel, com no m'havia d'agradar???) i que ajuda a digerir els feixucs sopars uigurs, s'hi instal.len teles on joves i grans baden fins a l'hora d'anar a dormir.
I es que als vespres les "deixalles" del dia s'apleguen en xiringuitos al carrer: alla s'hi troba des de les potes, galtes i cara de les vedelles fins als fetges dels xais. Es el moment de fer el ressopo a preus irrisoris. Un arros amb verduretes, per 1 yuan, que vindria a ser com 15 centims mes o menys. 6 shashliks per idem preu, amb la sorpresa de trobar que nomes son fets a base de greix de xai i pa ratllat. Al final, tan greix i tan menjar causaran el segon empatx del viatge, solucionat l'endema amb 100 km pedalts i aigua a dojo.

La resta de la ciutat no te mes de 30 anys, i es un supermercat xines a l'engros. Petits comersos i grans magatzems s'alternen tots al voltant de la Ciutat Vella, qeu queda aixi encerclada. Els xinesos que habiten aquest cinturoes llancen cada dia a comprar i negociar, als vespres la musica lenta xinesa sona a les places per que menuts i grans es moguin acompasadament i relaxadament al ritme de la musica, i a la Plasa del Poble, dominada per una estatua de Mao (omnipresent a la Xina, als billets, als pobles i ales ciutats, la figura de Mao recorda als xinesos sota quines bases s'ha creat l'actual Xina), els petits disfruten amb cotxes de joguina a la fira mentre els grans segueixen jugant a cartes (i dic segueixen per que a tothora, en peluqueries i botigues, cases de te i de senyoretes, tallers de roba o de bicicleta, qualsevol moment es bo per obrir la taula i els jocs de cartes, i per, de manera cridanera i ostentosa, tancar la partida i guanyar uns calerons. I es que als xinesos, a part de ser al negoci tot el dia, agraden de dormir en qualsevol raco i hora, jugar cartes i al billar iveure cervesa i menjar en els incomptables restaurants que la ciutat ofereix.
Pero si un vol menjar be i barato nomes s'ha d'anar al mercat mes proper. Alla, pollastres, anecs i altres animalons son a disposicio del client, petits i rudimentaris llocs de menjar cuinen durant tot el dia diversos menjars que el client barrejara amb l'arros. Des d'alberginies guisades, porc fregit, pollastre salejats, soja germinada o tofu cuinat. I buffet lliure, aixi que a la que s'acaba la safata de l'arros, la xina de turno s'acosta amb un altre cullerot, i aixi fins que un digui...prou!!!.
Tot aixo en carrers farcits de cotxes i bicicletes, on el soroll del transit es barreja amb el brogit de la ciutat i la musica de les botigues i cafes, els crits dels venedors ambulants (uigurs que traspassen la "frontera" per vendre la fruita local, prunes i pressecs madurats al sol del desert). Res, que per passejar, jo prefereixo el fum de les barbacoes a les bocines dels cotxes, tot i que per una bona dieta, millor arros, soja i barbacoes.

I que mes dir de Kashgar? Doncs que segons la Lonely Planet te un mercat d'animals "astonishing", que pel meu precari angles deu voler dir alguna cosa aixi com "impactant", "al.lucinant" o "que treu l'ale". I la veritat, m'hi acosto el diumenge a quarts de nou, quan altres mercats d'animals ja estarien plegant. Ramats de burros i ovelles s'hi acosten lentament. Altres animals com les vaques, pateixen de valent lligades als remolcs de furgonetes. El lloc de desti, un descampat polsegos a les afores de Kashgar on els ramats s'agrupen. Les ovellesen un lloc, les vaques en un altre i els burros i cavalls al final. Pero poc ambient i molt turista, tot i que veure com negocien els uigurs fa gracia: criden i sembla que s'hi juguin la vida. A l'hora de la veritat, no es mes que una manera de fer que amaga una amistosita declarada. I el mes impactant de tot, veure com una japonesa carregada amb dues cameres carissimes camina com si trenques ous entre les merdetes de les ovelles, patint per que les seves sandalies no guarden prou els peus, i mes preocupada en no embrutar-se que no pas en veureel que s'ha de veure.

D'aqui, excursio cap al mercat d'aliments i catifes, on les catifes les fan a la fabrica del costat i els aliments tenen preu uigur, es a dir, s'ha de regatejar i sovint passar. Nomes el iogurt que les iaies venen a l'exterior, amb la seva tassa de porcel.lana i en estanteries de fusta obtenen el meu aprovat. La resta, no arriba al 5.

I fins aqui Kashgar, qui vulgui mes, al pase de diapos. :-)


--
ENRIC
www.trans-tadji.info